La
campana canta dins de la boira, el llaüt amb les seves cordes, arrenca una
nota. Ella sempre igual, com un vell soldat sempre alerta, a ell, sovint una
corda el fa vibrar amb ritme feixuc i trist. La campana en els aires freds i
humits la seva veu febreja. El llaüt plora, i crida pels ferits que queden
enrere. I els dos amb l'ànima escardada es fonen en un sol so.
Emi Sánchez10/10/2014
Es com un poema. Trobo molt bonic expresar els sentiments a través d'instruments musicals. I amb paraules tan encertades!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina