Joana E.

Com cada dimecres, ens vàrem trobar per fer la nostra particular teràpia de grup. Som companyes de fa molts anys que, després de visitar alguna exposició, prenem un cafetó i ens expliquem vivències de més o menys importància. El rumb que va agafar l’última xerrada tractava sobre la dona i van anar sortint temes que em recordaven molt al llibre de Maria Antònia Oliver: Joana E. Naturalment els hi vaig recomanar, sobretot per com plasma els moments vitals de la vida, per la fortalesa que transmet, per com expressa els temes tabús de la sexualitat, l’homosexualitat i la religió, per la riquesa de frases captivadores i recursos poètics, per ser una novel·la engrescadora i sincera ... Em vaig adonar que estaven totes bocabadades escoltant-me i, per sorprendre encara més a una d’elles, nascuda a Mallorca, vaig continuar dient: i a més, té un munt de pinzellades mallorquines. Ara, quan ens trobem, com a tema principal sempre ens acompanya algun capítol de la valenta i encoratjadora dona Joana E.

Emi Sánchez

13/03/2015

Al pare

Avui el pare haguera fet cent set anys... Ja en fa vint-i-dos que vas travessar les portes d’aquest món per anar a un de dolç i secret. Em vas deixar amb la lliçó ben apressa: filla, em deies, no tinguis por de fer tot allò que vols, sigues valenta i així aconseguiràs el que et proposis. Doncs pare, et vaig fer cas. Vaig començar per treure’m el carnet de conduir. Recordes que em creia inepte? No saps quina satisfacció, quan ho vaig aconseguir. Com haguessis rigut pare. Em vaig posar a donar saltirons amb el meu rabassut professor quan em van dir, a la primera convocatòria, la paraula màgica “apta”. Com penso amb tu amb cada pas de gegant que he fet a la vida. Tot el que no vaig poder aprendre amb temps difícils, ho estic aprenent ara. Cada curs em matriculo en assignatures que van enfortint la meva cultura i, guaita, fins i tot escric poesia, si més no, ho intento; qui ho hagués dit. Sé que estàs orgullós de mi, perquè encara que no et vegi, sé que formes part de la celístia que ens il·lumina cada nit. Ai pare, quina sort que vaig tenir dels teus consells.

Emi Sánchez

06/03/2015

La meva princesa

Que n’és de bonica la meva princesa i que orgullosa estic del seu tarannà alegre i humà. Repasso els seus vint anys i em meravello de la perseverança que té per tot allò que es proposa. La seva vena artística la portarà a allunyar-se un temps, però encara que la trobaré molt a faltar,  m’enorgulleixo per la seva beca tan merescuda. El disseny a Dinamarca té una reconeixença meritòria, la qual cosa repercutirà en la seva carrera. Ja me la imagino, patinant sobre gel i esquiant per aquell país nòrdic, però ja no podré vanagloriar-me a l’assistir a les competicions, ni notaré el pessigolleig de la llàgrima dolça quan rep un premi. Els salts de trampolí no crec que els pugui seguint  practicant, no és molt freqüent en aquest lloc, però del que estic segura, és que serà molt feliç, perquè amb el seu caràcter dolç i generós tothom l’estimarà quasi tant com l’estima la seva àvia.
Emi Sánchez
27/02/2015