Que n’és de bonica la meva
princesa i que orgullosa estic del seu tarannà alegre i humà. Repasso els seus
vint anys i em meravello de la perseverança que té per tot allò que es proposa.
La seva vena artística la portarà a allunyar-se un temps, però encara que la
trobaré molt a faltar, m’enorgulleixo
per la seva beca tan merescuda. El disseny a Dinamarca té una reconeixença
meritòria, la qual cosa repercutirà en la seva carrera. Ja me la imagino,
patinant sobre gel i esquiant per aquell país nòrdic, però ja no podré
vanagloriar-me a l’assistir a les competicions, ni notaré el pessigolleig de la
llàgrima dolça quan rep un premi. Els salts de trampolí no crec que els pugui
seguint practicant, no és molt freqüent
en aquest lloc, però del que estic segura, és que serà molt feliç, perquè amb
el seu caràcter dolç i generós tothom l’estimarà quasi tant com l’estima la
seva àvia.Emi Sánchez
27/02/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada