Un viatge

Perito Moreno

No sé el temps exacte que va passar fins que arribarem a l’Argentina, jo el vaig passar disposada a sorprendre’m tant per no res com per molta cosa, tant per una gavina que seguia al vaixell, com dels impressionants icebergs blaus que trobàvem pel camí, tant per un cadell de gos de trineu com per la majestuositat de les cataractes d’Iguazú. Vam anar de Nord a Sud del país i a pesar que m’havia documentat, els reportatges  no expressaven tota la grandiositat i la bellesa que captaven els meus ulls. Encara ara, recordo el soroll ensordidor dels salts d’aigua, i de la broma que amarava els nostres trets Havia sentit parlar molt de la Patagònia i el Far de la fi del món però la realitat va superar amb escreix tots els arguments que havia escoltat durant molt de temps. Amb els anys, s’ha desdibuixat i s’ha barrejat un xic tot el conjunt, però l’emoció del viatge m’acompanyarà sempre. 
Emi Sánchez
28/11/2014

Poema de Nadal

 

Mare, a dalt, al cel, veig un estel,

brilla i sembla que ens crida.

Mare veniu, que no sé què ens diu!

Fill meu, l’estel,  cada any ens il·lumina,

I ens  demana que el seny i l’amor omplin les nostres 

vides, però l’home és tant ruc, que aviat se n’oblida.

Mare, jo em faré gran i governaré amb sapiència!

Al món no hi haurà mai més fam, i la pau restarà sempre!

Mare, digueu-li que el sento, i que el Nadal serà una festa.

Ai  fill, quina utopia! Ai fill, quina innocència!

_____________________________________________________________

Emi Sánchez

19/12/2014

Presentació

I miro aquesta dona que m’ha estat tan familiar durant setanta-dos anys que gairebé ni la veig: Emília, una persona que s’apassiona potser en demesia, amb tot el que fa, que vibra davant d’una flor, d’un paisatge, d’un núvol. Que s’emociona amb un poema, amb la mirada d’un infant, amb l’oratòria d’un literat. Que no en té mai prou en aprendre tot allò que les circumstàncies de la vida li van privar quan li pertocava. Que la seva autoestima l’ha fet no tornar a quedar-se enrere i fer un pas de gegant amb les noves tecnologies. Que cada dia és més forta i més lliure, una llibertat que li va ser mancada per falta de coneixements. Que ha deixat enrere dubtes, pors i despropòsits, per volar com un ocell cap a camins de la felicitat. Uns camins en els quals ha trobat el seu país, la seva llengua, la seva cultura i, tantes i tantes coses que desconeixia. Ara aquesta dona ja pot escriure el seu nom amb lletra ferma, ara se sent segura.

Emi Sánchez

07/11/2014

Contes i contes

Il·lustradora, Núria Coll

Les atrocitats que hem explicat als nostres fills amb la lectura dels contes més populars, són d’una crueltat impensable. No ens adonem que un nen no compren el que és una ficció, ho veu com un fet, i a més, surt de la veu d’un ésser estimat, la qual cosa, per a ell el fa  més real. La meva filla a l’edat de cinc anys, la pel·lícula Bambi,  va marcar la seva sensibilitat d’una forma preocupant, per això, quan he sigut àvia, els contes de la Roser Capdevila han ocupat part de la prestatgeria. Els néts s’han divertit amb les malifetes de les Tres Bessones i la Bruixa Avorrida i hem rigut plegats  de les entremaliadures que feien, a la fi, són coses de l’edat.

Emi Sánchez

31/10/2014

Moment vital

Misèria humana

Cada diumenge el tiet Lluís em portava a visitar un museu, era un entusiasta de la pintura i em volia transmetre la seva passió. M’explicava les diferents corrents artístiques, però sempre acabàvem el recorregut embadalits davant una pintura expressionista. Em feia veure la pinzellada lleugera que practicaven, la llum que captaven al moment, els colors, i així, m’anava introduint en aquest món meravellós. Recordo un dia que vam analitzar un quadre d’Isidre Nonell i, em va fer veure com amb traç viu i de forma immediata, plasmava l’angoixa i la pobresa de les seves gitanes pictòriques, que mai miraven als ulls de l’espectador i em vaig emocionar. El tiet Lluís i aquest excel·lent pintor van marcar part de la meva vida.

Emi Sánchez

24/10/2014

Els somnis

Últimament, quan em desperto no me’n recordo dels somnis que he tingut, el subconscient es dilueix com efluvis i desapareixen, així que, avui quan l’ insomni m’ha jugat una mala passada, he fet a la inversa, he volgut somiar desperta i, he volat per llocs idíl·lics que m’agradaria veure fins que, m’ha vençut la són i he tornat a la foscor dels records. 

Emi Sánchez

17/10/2014

Botigues de barri

M’agrada el meu barri! No té grans comerços ni cafeteries de prestigi, però ofereix l’avantatge de tenir petites botigues familiars. Avui mateix, com cada dia al matí, he anat al forn, i després de xerrar amb la mestressa, m’he enamorat d’ uns croissants torrats, cruixents i, amb una flaire que ja no m’ha abandonat durant hores. Tenien les banyes caragolades com pinces de cranc. Les meves papi-les gustatives, no deixaven de cridar-los. Fa temps els vaig apartar de la meva vida, les calories em traïen, però ara que la vida ha anat massa despresa, els hi he obert la porta perquè s’instal·lin còmodament. 

Emi Sánchez

11/11/2014

La campana i el llaüt

La campana canta dins de la boira, el llaüt amb les seves cordes, arrenca una nota. Ella sempre igual, com un vell soldat sempre alerta, a ell, sovint una corda el fa vibrar amb ritme feixuc i trist. La campana en els aires freds i humits la seva veu febreja. El llaüt plora, i crida pels ferits que queden enrere. I els dos amb l'ànima escardada es fonen en un sol so.

Emi Sánchez
10/10/2014