Enyorança

Em vaig avorrir a Florència! Mai m’hauria imaginat que en aquest lloc on temps enrere havia gaudit de tot l’art que la representa, passegés  pel Ponte Vecchio sense esme, sense il·lusió, tot me’l recordava. Van ser pocs dies però intensos. Evocava els batecs dels nostres cors units per una abraçada en arribar a dalt de la torre de Giotto, i com les nostres mirades es fonien en contemplar tanta bellesa. En el Duomo ens vam prometre amor etern a l’abric  de les parets de Brunelleschi. El gelat en la Plaça de la Señoria era un costum i el cafè un vici. Com l’enyorava! Què feia jo en aquell indret que tants records em portava? Sí que havia aconseguit visitar la Galeria dels Uffizi que, per manca de temps, no coneixia i que, com amant de la pintura, desitjava veure les seves obres. Per fi tenia davant meu la Creació de la Primavera de Botticelli, però no la vaig fruir, el meu pensament estava aquí. L’endemà, el vol se’m va fer interminable i el retrobament inoblidable.

Emi Sánchez

06/02/2015

Renovació

Sota el dosser verd del til·ler m’hi vaig endormiscar, veient com l’aire bellugava les fulles i filtrava els rajos del sol pel seu ramatge. De tant en tant, les fulles seques es desprenien i una va caure sobre el meu rostre, trencant l’encís de la meva migdiada. Això em va fer pensar que, igual que l’arbre es desprèn del seu fullam per tornar-se a omplir amb altres fulles noves i amb més força, jo podia fer el mateix: despendre’m de tot el que em causa un neguit i començar la temporada vinent amb quelcom que em satisfaci i m’ompli, és a dir, podria renovar el contingut com també periòdicament renovo el continent.

Emi Sánchez

30/01/2015