Sota el dosser verd
del til·ler m’hi vaig endormiscar, veient com l’aire bellugava les fulles i
filtrava els rajos del sol pel seu ramatge. De tant en tant, les fulles seques
es desprenien i una va caure sobre el meu rostre, trencant l’encís de la meva
migdiada. Això em va fer pensar que, igual que l’arbre es desprèn del seu
fullam per tornar-se a omplir amb altres fulles noves i amb més força, jo podia
fer el mateix: despendre’m de tot el que em causa un neguit i començar la temporada
vinent amb quelcom que em satisfaci i m’ompli, és a dir, podria renovar el
contingut com també periòdicament renovo el continent.
Emi Sánchez
30/01/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada