Em vaig avorrir a
Florència! Mai m’hauria imaginat que en aquest lloc on temps enrere havia
gaudit de tot l’art que la representa, passegés pel Ponte Vecchio sense esme, sense il·lusió,
tot me’l recordava. Van ser pocs dies però intensos. Evocava els batecs dels
nostres cors units per una abraçada en arribar a dalt de la torre de Giotto, i
com les nostres mirades es fonien en contemplar tanta bellesa. En el Duomo ens
vam prometre amor etern a l’abric de les
parets de Brunelleschi. El gelat en la Plaça de la Señoria era un costum i el
cafè un vici. Com l’enyorava! Què feia jo en aquell indret que tants records em
portava? Sí que havia aconseguit visitar la Galeria dels Uffizi que, per manca
de temps, no coneixia i que, com amant de la pintura, desitjava veure les seves
obres. Per fi tenia davant meu la Creació de la Primavera de Botticelli, però
no la vaig fruir, el meu pensament estava aquí. L’endemà, el vol se’m va fer
interminable i el retrobament inoblidable.
Emi Sánchez
06/02/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada