El meu petit racó

Quina pau que respiro en aquest petit racó de la meva llar. La flameta sinuosa que crema al meu costat inspira els meus escrits. Els llibres, un dels tresors més preuats, em rodegen i em donen seguretat. Les fotografies i records de viatges que omplen els petits prestatges, em fan somriure veient el pas del temps d’uns infants que ja són adults, però que guarden encara aquella innocència que només es perd quan la vida et colpeja. També revisc i somio amb els petits detalls de viatges inoblidables, que es compren com si volguessis emportar-te un bocinet d’aquell lloc per seguir-lo estimant. Les flors de colors, brodades al cortinatge, em fan sentir un esclat d’alegria i em fan pensar en el prodigi de la natura. I en mig de tota aquesta meravella, em trobo jo  i la meva màquina inseparable, la que m’ensenya el món, la que em guarda els pensaments i la que resolt els meus dubtes. Es llavors quan, asseguda còmodament i escoltant una música suau, poso sobre la taula els esborranys que l’ordinador ha registrat i llegeix-ho sorprenent-me el que la meva ment ha captat en aquest estimat racó.

Emi Sánchez

23/01/2015