.gif)
Asseguda sobre una roca,
vaig contemplar aquell mar embravit d’escuma blanca, les barques de pescadors
que balancejaven com dansaires, les gavines velejant al ritme dels seus crits,
el cel blau pintat de núvols blancs, les cases emblanquinades com un pastís al
mig de l’arbreda, la torre esvelta de l’església ressorgint com un gegant.
Aquell poble m’agradava i el vaig fer meu per sempre més. Oh, jo vaig ser de
Calella de Palafrugell.
Emi Sánchez
28/11/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada