Sovint em pregunto, si puc ser culpable d’algun acte o
esdeveniment que hagi succeït al meu voltant, i sempre arribo a la conclusió
que la culpabilitat, no té sentit de ser si un actua amb la convicció dels seus
principis. Les coses passen per una sèrie de circumstàncies que no estan al teu
abast, i es produeixen, no perquè hom hagi participat en la causa, sinó perquè
havien de passar. Ara, una altra cosa és el que actua sabent que la seva actuació
pot arribar a produir una desgràcia o malt entès, axó ja és mala fe, però en el
meu cas, no em puc sentir culpable de res. El sentiment de culpabilitat, ens l’inculcaven
en la nostra joventut i és una emoció que no arriba enlloc, només arriba a l’angoixa
i això, no ens deixa solucionar el problema sinó que l’agreuja. Jo crec que hem
de viure sense pors, sense culpes, i sense imposicions que a la fi la vida són
quatre dies.
Emi Sánchez
12/12/204
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada