I després d’un silenci vaig recordar els dies meravellosos
que vam passar tots junt per les muntanyes pirinenques. Gaudíem passejant pel
bosc contemplant l’arbreda, ens ablaníem, tot seguin el curs del riu i sentin
el brogit de l’aigua, ens comunicàvem amb l’amor que caracteritza la convivència
i ens delectàvem de tantes i tantes coses ... Però les vacances van arribar a
la seva fi. Ja no veia els nets rient feliços amb cridòria, ni tenia les
abraçades diàries de les filles, les esveltes muntanyes restaven només en el
record, els rius emmudien a les meves
oïdes, no veia les flors nascudes en llibertat, ni la dansa de les papallones,
ni escoltava la piuladissa dels
ocells... El tren havia arribat al seu destí, els altaveus ho anunciaven, que
ràpid passa el temps quan els records t’embolcallen. Emi Sánchez
05/12/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada