 |
| Misèria humana |
Cada diumenge el tiet
Lluís em portava a visitar un museu, era un entusiasta de la pintura i em volia
transmetre la seva passió. M’explicava les diferents corrents artístiques, però
sempre acabàvem el recorregut embadalits davant una pintura expressionista. Em
feia veure la pinzellada lleugera que practicaven, la llum que captaven al
moment, els colors, i així, m’anava introduint en aquest món meravellós. Recordo
un dia que vam analitzar un quadre d’Isidre Nonell i, em va fer veure com amb traç
viu i de forma immediata, plasmava l’angoixa i la pobresa de les seves gitanes
pictòriques, que mai miraven als ulls de l’espectador i em vaig emocionar. El
tiet Lluís i aquest excel·lent pintor van marcar part de la meva vida.
Emi Sánchez
24/10/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada