Mare, a dalt, al cel, veig un estel,
brilla i sembla que ens crida.
Mare veniu, que no sé què ens diu!
Fill meu, l’estel, cada
any ens il·lumina,
I ens demana que el
seny i l’amor omplin les nostres
vides, però l’home és tant ruc, que aviat se n’oblida.
Mare, jo em faré gran i governaré amb sapiència!
Al món no hi haurà mai més fam, i la pau restarà sempre!
Mare, digueu-li que el sento, i que el Nadal serà una festa.
Ai fill, quina utopia!
Ai fill, quina innocència!
_____________________________________________________________
Emi Sánchez
19/12/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada