Simbologia

Era un 24 de setembre. Com de costum, havia anat amb les amigues a participar de la Festa de la Mercè. Començàvem el recorregut per la Plaça de Catalunya i tot seguit ens ajuntàvem amb la massificació Portal de l’Àngel avall. La fita era arribar a la Plaça de Sant Jaume i apropar-se al màxim a les colles de Castellers, cosa que mai havíem aconseguit per la gentada que allí s’aglomera. Però aquell dia, a còpia de deixar-nos arrossegar per la riuada d’espectadors, ho vam aconseguir. Vam arribar frec a frec als peus de la torre dels Castellers de Vilafranca. Era la primera vegada! Demanaven ajuda per pressionar la pinya i jo m’hi vaig posar plena d’emoció per participar en un dels símbols de Catalunya. Les amigues no aguantaven aquella pressió i aquells crits de coratge i em van deixar sola, però jo no me’n podia anar, volia arribar al final, volia participar amb ells de l’alegria de descarregar amb èxit el 7 de 9 amb folre en què jo estava posant el meu granet de sorra. Va ser un èxit, sempre ho recordaré. Les abraçades amb gent que només ens unia la terra, es barrejaven amb la suor i llàgrimes de sentir-nos units. Vaig arribar a casa amarada de suor, sense força als braços, però amb una fortalesa immensa al cor, perquè aquesta era la meva terra, terra de germanor, d’equilibri, de seny, de valor,  que ens donem les mans per dansar i ens unim en una torre per demostrar al món, amb l’enxaneta, que el futur està a dalt de tot i que sempre s’enlairarà  perquè és la voluntat  d’un poble.

Emi Sánchez

19/06/2015